Tarraco. La Tarragona Romana.

Tarragona

2009-03-26T11:42:00.000-07:00

Tarragona és una ciutat del sud de Catalunya, capital de la comarca del Tarragonès i de la província de Tarragona. Els romans la feren capital de la província Tarraconense, motiu pel qual encara conserva notables restes arqueològiques d'aquesta època tals com l'amfiteatre o les muralles. L'any 2008 el municipi tenia 137.536 habitants i 575.000 a l'àrea metropolitana.

Pedrera del Mèdol.

2008-10-19T09:30:00.000-07:00

La pedrera romana del Mèdol és una gran foia, o conca, de més de 200 metres de llargada i una amplada d'entre 10 i 40 metres, produïda per la constant extracció de pedra calcària -molt freqüent a la zona- en època romana per construir els edificis més importants de Tàrraco. Al centre de la pedrera s'alça una agulla de pedra no excavada.

El trasllat dels carreus a la ciutat es va realitzar a través de la Via Augusta, molt propera a la pedrera. Hom calcula que de la pedrera es van extreure, aproximadament, uns 50 mil metres cúbics de pedra.

Actualment es coneixen una desena de pedreres, encara que la més espectacular per les seves dimensions i el bon estat de conservació és la del Mèdol, a 6 quilòmetres, aproximadament, de Tarragona, al costat de l’àrea de servei del mateix nom de l’autopista AP-7, des d’on és fàcilment accessible.

El Pont del diable

2008-01-31T16:08:00.001-08:00

El Pont del Diable o Aqüeducte de les Ferreres és un dels aqüeductes construïts pels romans per dur aigua a l'antiga Tarraco. L'obra, realitzada durant el s. I aC., servia per conduir l'aigua des del riu Francolí a la ciutat i és un dels aqüeductes més ben conservats d'aquella època. Està construït a base de carreus molt ben escairats, units en sec, sense utilitzar morter per ajuntar-los. Té dos pisos d'arcades superposades amb 11 arcs al pis inferior i 25 al superior, amb una alçada total de 27 m. i una longitud de 217. El canal per on circulava l'aigua és a la part superior de la construcció i conserva restes del revestiment original i de les successives reparacions que ha sofert l'aqüeducte al llarg del temps, ja que va ser utilitzat fins a les darreries del s.XVIII.